L´ avi matern Vicents Em va muntar com a molí Era el primer de mil nou cents Després dels anys encara visco avui.
Vaig funcionar amb força animal Desprès ho vaig fer amb benzina Les meves pedres son de la ciutat comtal Donava voltes dia, nit i matina.
Ara em visita molta gent O estrangers de vegades pregunten detalls De trobar-me en un restaurant estic content I ara ja no faig aquell treball.
Estic content de fer de museu Ja que la meva costa s´ha perdut Molta gent diu aquest record es un bé de Deu Doncs per ferro vell vàrem ser venuts.
Ja han desaparegut aquells molins Jo i els moderns d´ avui no tenim cap semblança Ells no tenen premses ni cofins Al trobar-me acompanyat no tinc enyorança. Ara aquestos moderns no tenen llar de foc Ni tampoc aquella taula ni el porró de vi. Nosaltres el treball el fèiem poc a poc Però també arribàvem a la fi.
Ara es una caixa d´ acer inoxidable Fa la feina de cent molins d´ aquells Segur que es molt mes rentable I com es natural mori el mes vell.
